A determinats llibres, en determinades èpoques, se'ls atorga un valor simbòlic, emblemàtic, que va més enllà dels estrictament literaris. La novel·la que proposem, L'escuma dels dies (1947), 
aconseguí aquesta categoria dins de la narrativa francesa, al costat de L'estrany, de Camus; El diable al cos, de Radiguet; Els infants terribles, de Cocteau; 
El gran Meaulnes, d'A. Fournier; El petit príncep, de Saint-Exupéry; Bon dia , tristesa, de F.Sagan, i La nàusea, de Sartre.
Avanguardisme, humor, creativitat, tendresa...
Diríeu que és una novel·la d'amor? Una novel·la d'humor negre? De romanticisme desesperat? Existencialista?
De tot plegat, potser. En tot cas la història parla d'un món abocat a l'absurd, mentre Chloé i Colin s'estimen cada cop més... Boris Vian va morir a París, el 1959, tenia trenta-nou anys.
aconseguí aquesta categoria dins de la narrativa francesa, al costat de L'estrany, de Camus; El diable al cos, de Radiguet; Els infants terribles, de Cocteau; 
El gran Meaulnes, d'A. Fournier; El petit príncep, de Saint-Exupéry; Bon dia , tristesa, de F.Sagan, i La nàusea, de Sartre.Avanguardisme, humor, creativitat, tendresa...
Diríeu que és una novel·la d'amor? Una novel·la d'humor negre? De romanticisme desesperat? Existencialista?De tot plegat, potser. En tot cas la història parla d'un món abocat a l'absurd, mentre Chloé i Colin s'estimen cada cop més... Boris Vian va morir a París, el 1959, tenia trenta-nou anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada