GUIA DE LECTURA de L’ILLA DEL TRESOR, de Robert L. Stevenson

L’illa del tresor, d’Stevenson té moltes lectures.
Jim viu en un hostal, amb els seus pares. La vida és rutinària, els dies se segueixen sense massa novetats. No hi ha sorpreses. Fins que arriba un nou personatge que capgira la quotidianitat. Hem llegit molts relats en què la vida d’una comunitat es veu trasbalsada amb l’arribada d’un desconegut. El nouvingut pot ser beneficiós o destructiu per a la comunitat. És l’aparició sobtada de l’estrany. Ja res no tornarà a ser igual.

A L’illa del tresor, la vida canviarà radicalment per a Jim…
Jim té el mapa d’un tresor. La seva vida es converteix en una recerca. El tresor dóna sentit a la seva vida. A banda de si el troba o no, el que importa és tot allò que li passa fins que arriba al final. Les aventures que ha de passar no són unes vacances divertides, no són un viatge de plaer, són els perills i les proves i les dificultats que ha de superar. En acabar el relat, Jim ja no és un nen, s’ha fet home. Ha hagut de madurar, tenir coratge i resistència. Haurà estat un viatge iniciàtic.

En una paraula: ha hagut d’enfrontar-se a les seves pors. L’illa del tresor és una novel·la que parla de la por. Por al perill i por de saber la veritat. No és una por de fantasmes, és una por real. Jim perd la innocència quan descobreix que el seu amic, en John Silver, és en realitat un pirata sanguinari, un assassí. I por també de la incertesa. Jim descobreix que en el fet de viure no pot haver una seguretat estable, definitiva; cal acceptar que el risc, l’enfonsament dels somnis o de les certeses són amagats rere cada revolt del camí.

Hem parlat de John Silver. Cal esmentar el capità Smollet, el seu contrapunt. El primer, obert, simpàtic, divertit, amable, és la màscara d’un assassí; el segon, Smollet, seriós, esquerp, i segons com fins i tot antipàtic, és responsable, disciplinat i lleial.

Daltra banda hi ha altres aparences enganyoses, d’altres ambigüitats. Perquè tampoc no podem traçar una línia clara entre els personatges diguem-ne bons i els dolents. Els pirates i els nobles cerquen el mateix tresor, un tresor que és, de fet, el resultat de molta sang, de crims comesos per pirates, de botins d’abordatges criminals… El tresor no els pertany, no és el premi d’una gimcana, està tacat de sang.

Cal preguntar-se com és que en John Silver aconsegueix fugir de la justícia, què ens vol dir l’autor. Es fa escàpol, i ho fa essent ric. Fa una lectura determinada de la vida. De les pròpies experiències en treu unes conclusions; coincideixen amb les que en treu en Jim? Com viurà la vida, cadascú, a partir d’ara? John Silver és un personatge clau, probablement més que el propi Jim. El pirata és un dimoni, és l’engany; en el futur Jim no haura de tenir por, ni desconfiar sense motiu, però caldrà que sàpiga que en Silver segueix viu. I que, ben segur al llarg de la vida futura, ensopegarà amb d’altres John Silver.

Un altre moment interessant és el de l’arribada a l’illa. El paisatge meravella en Jim. Viu l’experiència del desig d’explorar. La vida, malgrat les dificultats, somriu. Davant seu tot un món nou, ple de possibilitats. En el quadre es barregen la bellesa del paisatge i l’horror de la presència del pirata de la pota de fusta. Com si en aquest marc hi fos la vida sencera. A l’illa del tresor el veritable tresor podria ser l’illa i el viatge per arribar-hi, tot i que en l’illa hi hagi la violència, expressada pels ulls ferotges de Silver. El Jim adult tindrà per sempre més al cor, la petjada de l’experiència viscuda. L’illa és un escenari on es representa la vida i els protagonistes de la novel·la en són els actors. Cadascú expressa una forma d’entendre la vida. I els lectors llegim la representació.