Fragment de "Clàssics impopulars", de Joan F. Mira ("Avui", 2.12.06)

"...és l'essencial: són la nostra arrel, la base, els nostres fonaments [la vigència dels clàssics grecs i llatins]. Des de la filosofia, les matemàtiques, la física, fins a la política, la democràcia, el sentit de la història, el teatre i tota la resta. Sense Plató i Aristòtil, sense Homer i Tucídides i Sòfocles, no s'explica res del que som, ni seríem allò que som. Els homes del Renaixement, els nostres pares culturals més pròxims, això ho van entendre clarament, i d'ells ve la idea d' Europa, de pensament lliure i metòdic, i un cert sentit de la vida civil i també de l'art, de la literatura i de l'estètica. Elimineu els clàssics, i no quedarà res, no serem res. Cambó ho va entendre, i ho han entès igulament els continuadors i els col·laboradors de la Fundació [Bernat Metge]: el resultat, el producte de tants anys d'esforç i de continuïtat, és a hores d'ara un corpus editorial impressionant, probablement més extents i més complet que el que hagen pogut produir algunes altres llengües o cultures veïnes."

"Al nostres país, i en la llengua pròpia del país, també hi ha algunes col·leccions de clàssics traduïts i assequibles, però res comparable a les edicions populars italianes, amb doble text. Sí que és comparable, en qualitat, en dignitat i en nombre de títols, una col·lecció del nivell de la Bernat Metge, amb el nom del nostre gran humanista del segle XV. Més de 350 volums ben editats, comentats i traduïts, amb l'aparat crític i les notes corresponents, formen un conjunt que es pot trobar en pocs països i en poques llengües del món. És un motiu d'orgull, i una prova de la potència creadora d'un idioma i d'una cultura capaç de produir, a pesar de tants obstacles hisòrics, una obra immensa i exemplar com aquesta. Us puc assegurar, per una llarga experiència, que no podreu trobar millor lectura."