CONFERÈNCIA 2: Més enllà del positivisme historiogràfic i de la ingènua confiança en el progrés. Walter Benjamin i les seves tesis sobre el concepte d’història (Eduardo Jozami)
L’historicisme positivista defensa que el que ha passat ja no serveix de res: “es parla de memòria, perquè ja no hi ha res”. Walter Benjamin defensa que cal transmetre experiències, perquè la història no és un passat, sinó la relació amb el present d’un passat recuperat i que espera redempció. Per tant, rebutja una separació absoluta d’història i memòria.
Benjamin és proper al materialisme històric, és a dir, al “fer parlar les coses mateixes”. Aquest postulat és la base de la fenomenologia. El materialisme històric es basa en la fantasmagoria d’objectes com a via per descobrir una cultura, poble, etc.
L’historiador positivista parla, generalment, d’una classe oprimida que és subjecte de coneixement històric. A diferència del materialista, que només afronta un objecte o objectiu quan se li presenta, l’investigador positivista creu possible una acció política revolucionària. Rosa Luxemburg veu necessari el declivi del capitalisme, així com la lluita i la rebel·lió. Benjamin diu que “s’ha de tallar la metxa abans que la gospira arribi a la dinamita”.
Benjamin parla de la teleologia del progrés, és a dir, el progrés persegueix un telos o fi. D’aquí que defensi que la història és necessària per a la vida i l’acció. Nietzsche és proper a aquest pensament.
No podem esperar que el passat estigui definitivament tancat, perquè això no és fer història. Però, fins a quin punt poden ser utilitzats els testimonis, tenint en compte que s’hi reflecteix (o s’hi pot reflectir) l'opinió de la persona?
Col·lectiu de Filosofia El Círcol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada