CONFERÈNCIA 3: “Mr Bungle sends his regards”. Walter Benjamin, un fracàs? (Erdmut Wizisla)
Suposadament abans de morir Walter Benjamin va escriure una nota: “En una situació sense sortida només puc decidir acabar”.
Hannah Arendt ens parla d’ell com el Senyor maldestre (Mr.Bungle) i ens el descriu com un home amb idees, però sense sort ni talent per gestionar la seva vida. Ens diu que era “massa educat” per aquesta vida. Benjamin es considera a si mateix un fracàs, diu que té dins el seu cap l’acomulació de ruïnes sobre més ruïnes que porta a la catàstrofe imminent.
EL SR. MALDESTRE
Benjamin diu que hi ha un petit geperut que ens mira, ens fa equivocar, però no el podem veure. I és qui ens porta a veure la muntanya de ruïnes. Recorda al geni maligne de Descartes: si el geni maligne és la possibilitat que la nostra percepció del món no s’adigui a com és el món en realitat, el petit geperut és quelcom que hem hagut d’oblidar del passat per poder recordar.
Benjamin hi troba una solució en la seva definició de felicitat: cal ser conscient de si mateix, tenir confiança en un mateix, sense tenir por. Això demana un procés d’introspecció.
EL FRACÀS. L’EXEMPLE DE KAFKA
Benjamin fa sortir la figura del petit geperut en les seves obres sobre Kafka. Kafka es considerava a si mateix un fracàs, però un fracàs inevitable i imprescindible per la història. I se sentia fracassat en el seu intent de transformar la poesia en ensenyament, l’escriptura en doctrina. La conclusió, semblantment a Benjamin, és que l’escriptura guanya.
Benjamin sosté que en el fracàs hi ha grandesa, perquè en reconèixer que s’ha fracassat, un és sincer amb si mateix. Per tant, apropa els conceptes d’èxit i fracàs. Però, sobretot, fa una crida a buscar l’esperança (encara que la cerca ens pugui decebre): “hi ha molta esperança, però no per a nosaltres, sinó per a aquells que no tenen esperança”.
EL CRÍTIC ÉS L’ESTRATEGA DE LA LLUITA LITERÀRIA
- Comportament de W. Benjamin: no creu que tot fracassi, aposta per utilitzar el sentit comú i per tocar de peus a terra: “la humanitat ha d’abandonar les promeses de salvació i començar el dia com una persona racional que ha dormit molt bé”.
- Pensament i mètode d’escriptura de W. Benjamin: té habilitat per fer convergir les diferències entre dos extrems (per exemple, l’aura o autenticitat d’un original vs. l’actualització eficaç i ràpida de la reproductibilitat tècnica).
Diu que no hem de considerar el passat com un defecte, sinó com peces d’un puzzle.
Vida pòstuma de W. Benjamin: creu que la seva situació és precària i vol crear una altra vida més enllà de la real. Per fer-ho mira cap al futur, perquè creu que la nova vida que ha ideat no serveix per la generació del seu present, sinó per una generació futura. Nosaltres.
La CONCLUSIÓ és que Benjamin no és un fracàs. Considerar-lo un fracàs seria tornar-lo a matar.
Júlia MB
Col·lectiu de Filosofia El Círcol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada