Col·loqui Internacional W. Benjamin (4)

CONFERÈNCIA 4: "Walter Benjamin, avisador del foc"
(Manuel Reyes Mate, CSIC, Espanya)

Walter Benjamin analitza la realitat social que l'envolta. I ens avisa del foc o perill que amenaça la societat actual i futura. El perill que corre la societat és el consum deshumanitzador imperant. I s'adona que el proletariat és un estament social que aspira al consum, que s'hi aboca tant com pot. L'obrer treballa a la fàbrica, en unes condicions que cal millorar, i hi lluita per aconseguir-ho, però aspirant també a consumir els productes que fabrica.

Per aquest motiu Walter Benjamin s'interessa més per la figura del drapaire com a representant de tots aquells éssers humans que pateixen exclusió social. El drapaire, doncs, en aquest sentit, representa un ésser al marge de l'entramat social que viu de les deixalles del sistema, viu de les escombreries que produeix el sistema. El drapaire coneix, doncs, la realitat, la veritat.

Walter Benjamin busca l'esperança en el fracàs, en la desesperació. Li interessa anar a l'arrel de tot, és a dir, l'home. Creu que la veritat resideix en l'home. I a Walter Benjamin li mporta més la veritat que el coneixement. I la veritat, diu, va a contracorrent: “la veritat brilla en moments de perill”. I diu que s'ha de saber escoltar, escoltar allò que diuen els marginats, els fets, els objectes. I fer com fan els artistes, ser com ells; i usa la metàfora de Kafka quan afirma que els artistes són com rellotges que donen les hores a l'avançada. O ser, com ell mateix, avisador del foc.

Walter Benjamin oposa progrés moral a progrés tècnic. I afirma que el progrés tècnic i el feixisme tenen en comú la naturalitat de carregar-se generacions senceres en nom d'una idea o d'un objectiu.

A Walter Benjamin li dol constatar que la Història avança matant, construint sobre una gernació de víctimes.

Diu que cal entendre la relació entre Humanitat i Progrés. Qui és objectiu de qui? Qui s'ha de sacrificar per qui? La Humanitat ha d'estar al servei del Progrés o és el Progrés qui ha d'estar al servei de la Humanitat? Descriu el problema amb imatges aclaparadores: la d'unes botes trepitjant flors del camí; i la de l'accident a la carretera. Amb aquesta segona imatge explica que el progrés és acceleració. Denuncia que l'ideal del progrés és la eliminació del temps. Tot ha de ser més ràpid, més immediat. D'aquí la imatge del tren que avança cada cop més accelerat cap al descarrilament, cap al desastre que cal aturar.

Cal aturar, interrompre, aquest procés autodestructiu. La interrupció seria un acte de justícia ja que les víctimes deixarien de ser el preu que cal pagar per continuar amb l'acceleració del procés.

Per analitzar el procés cal estudiar el passat. Però l'estudi del passat no té com a única finalitat entendre el present. Cada fet del passat té valor per ell mateix, té autonomia. En el passat han succeït coses que eren impensables que succeïssin. I quan l'impensable s'esdevé, aleshores cal reflexionar sobre el que ha passat i no oblidar-ho. El passat ens interroga, la memòria ens interroga.

Sense memòria és com si la injustícia no hagués existit. Cal viure amb el deure de la memòria.

Júlia MB
Col·lectiu de Filosofia El Círcol