Walter Benjamin és crític amb la idea de procés lineal de la història. És aquest pessimisme el que li permet percebre la catàstrofe imminent que esperava a Europa i contra la qual planteja una alternativa radical: una utopia revolucionària. La revolució és la interrupció d’un procés catastròfic associat al progrés que imuplsa el capitalisme.
Com es es porta a la pràctica la revolució? En les societats arcaiques, sense classes, no hi havia la voluntat de domini de la naturalesa que hi ha en el capitalisme, perquè es tenia la naturalesa com una mare. Per això els somnis neixen juntament amb les experiències passades d’aquestes societats antigues. No es tracta, però, de tornar a aquest passat, sinó de plantejar, des d’aquest passat, una nova harmonia entre l’home i el pensament natural.
Aquesta reconciliació pressuposa una societat utòpica socialista on no hi hagi propietat privada, ja que el treball apunta a l’explotació de la naturalesa i això és una anticipació de la tecnocràcia del feixisme. El que proposa Benjamin en les “Tesis sobre la Filosofia de la Història” és extreure de la naturalesa el que està en ella. No es vol crear nous valors, sinó millorar la naturalesa.
Si la política parla d’una societat primitiva, sense classes i comunista, la teologia parla del paradís perdut del qual ens n’allunya la tempesta que suposa el progrés. La societat futura serà, doncs, una societat messiànica sense classes i, per tant, la interrupció de la catàstrofe ha de ser messiànico-revolucionària.
Walter Benjamin defineix el camí de la història ja marcat com una locomotora que si res no la deté, es precipita. La revolució, doncs, és l’acte pel qual la humanitat posa els frens d’emergència en la locomotora de la història. Moon (secretari de l'ONU) diu que tenim el peu a l’accelerador i poc temps per solucionar-ho.
Aquesta anàlisi és actual. Groux parla de la relació entre pessimisme de la raó (1) i optimisme de la voluntat (2).
1. Pessimisme de la raó: assistim a un progrés creixent del capitalisme que ha portat a una 
catàstrofe ecològica (escalfament global). Hans Jonas, a El principi de responsabilitat, diu que la nostra generació ha de ser responsable per les generacions futures. Però, qui és el responsable? No és la mala voluntat d’un empresari, sinó l’exigència de rendibilitat a curt termini del capitalisme. Les temptatives de solució han fracassat, cal quelcom més radical: una revolució.
2. Optimisme de la voluntat: cal tenir esperança en un canvi de paradigma de la civilització. Hi ha qui diu que el canvi s’ha de produir cap a un ecosocialisme. Sigui com sigui, no només cal un nou mode de producció, sinó sobretot un mode de vida alternatiu basat en la solidaritat home-home i home-natura més enllà del consum. És una utopia, però sense utopies (que tinguin arrels en les contradiccions socials) no es pot pensar en canvis socials.
Com a conclusió, la revolució ha d’organitzar el pessimisme, però tampoc hi pot haver una desconfiança absoluta en el futur. Tesi de Benjamin: “cada generació ha rebut força messiànica, cal usar-la: cada segon és la porta oberta per la qual pot venir la salvació”.
Júlia MB
