El senzill gest d'agafar el telèfon marcaria l'abans i el després d'un camí sense retorn. Havia dedicat molt de temps a elaborar el projecte dels Col·lectius Literaris de Catalunya. Estaven clars els objectius i el primer full de ruta a seguir per convertir el somni en realitat. Però les dimensions del projecte provocaven vertigen. A tothom li caldria una tenacitat a prova dels inevitables fracassos; no es tractava de patir l'obstinació del capità Ahab, però calia entendre que un cop iniciada la travessia no es podria abandonar el vaixell. Un lema va proporcionar el coratge necessari: A poc a poc, però per sempre.
Llavors va trucar a Joan Soler i Amigó, autor de més de quaranta obres, guanyador del Premi Nacional de Cultural Popular; director del Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya; autor de Mitologia catalana... En Joan havia de ser el president de la nova associació cultural. No es tractava de coordinar col·lectius o entitats ja existents, tampoc no es volia bastir cap mena de superestructura organitzativa, ni trametre consignes de cap mena, ni... L'associació sols ajudaria a crear grups de joves interessats a llegir, escriure, debatre, crear, generar cultura, participar, construir, fer amics d'arreu d'una mateixa corda d'inquietuds, sumar diferències... grups autònoms que tindrien el suport de l'associació, però no pas cap direccció que manés, que fes guiatge.
Joan?, sóc en Jaume, hem de parlar.
És agradable compartir taula amb la Isabel i en Joan. Ben segur que l'amabilitat de l'ambient va donar l'última empenta: passarien als fets, perquè calia intentar-ho, perquè si sortia bé... El lema tranquil·litzava, A poc a poc, però per sempre, si bé ara en tenien un altre: Passaran coses.
Després va afegir-s'hi en Manel Mor, en Jaume Gabaldà i l'Emili Ibars, la mort del qual va ser un cop molt fort per al col·lectiu. Van haver-hi altres moments difícils, però ja hi comptaven. Com deia aquell, formen part de l'espectacle.
Dos col·lectius en marxa i noves incorporacions: Els Irregulars de Sherlock Holmes, el Col·lectiu Literari Atenea, en Pere Pons, el Cor de Marina, L'Àlex Martín, Els Lluïsos de Gràcia... i també plans encara embrionaris a l'Hospitalet i Girona, o, més avançats, a Badalona...
Un curs, si fa no fa. I aleshores passen coses. D'una banda les prometedores converses amb el poeta Víctor López, impulsor de Xarxa de Poesia Urbana de BCN. De l'altra, els contactes amb UnescoCat i la Fundació Social del Raval…
*******
Hola
ResponEliminaMe puedes decir quien es el autor de la foto "ravalejar" por favor ? gracias !!!