La POR segons KAFKA, RILKE, CAMUS i JOSÉ ANTONIO MARINA (1)

La proposta és la següent: tot seguint les anàlisis que fa José Antonio Marina al seu llibre Anatomia de la por, parlarem de tres autors força importants com són Kafka, Rilke i Camus, que van escriure arguments on les pors humanes ocupaven un espai important.

Abans de començar per un dels autors, comentarem fragments del llibre de Marina. A la introducció, l'autor cita Hobbes: "El dia que vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: jo i la meva por".

A Marina, de totes les emocions que amarguen el cor humà, les que més l'interessen són l'angoixa, la timidesa, la inquietud, el terror i la vulnerabilitat. L'ésser humà, afirma, s'ha protegit contra la por, s'hi ha resignat i fins ha copiat els animals en les respostes prefixades per la naturalesa, com són ara, la fugida, l'atac, la immobilitat i la submissió.

Però diu també, que l'home sempre ha volgut sobreposar-se a la por i actuar com si no en tingués. Marina proposa elaborar una teoria de la intel·ligència amb inici a la neurologia i final a l'ètica. Diu: "La humanitat és un projecte d'alliberament que brolla d'uns mecanismes neuronals, és un projecte valent que neix d'una naturalesa covard."

Al capítol titulat Cartografia de les pors assevera que "vivim entre el record i la imaginació, entre fantasmes del passat i del futur, revifant perills vells i inventant amenaces noves, confonent realitat i irrealitat".

Segons l'autor, les pors són un sentiment i, per tant, participa de trets comuns dels sentiments. Marina diu que:

1. Un sentiment és un balanç de la nostra situació: si un perill ens amenaça el vivim amb por.

2. Un sentiment és una experiència xifrada: moltes pors són difícils d'explicar perquè no sabem d'on procedeixen ni el seu sentit.

3. Els sentiments són un fenomen transaccional: la por funciona com uns vasos comunicants. Un vas és el sistema d'avaluar del subjecte; l'altre, el perill real. El desencadenant entra per un o altre, però al final s'equilibren. El nivell de por determina el nivell de perill i a l'inrevés.

4. Els sentiments inicien una nova tendència: ens mobilitzen, canvien la nostra atenció des del que estàvem fent fins a la nova situació. Com tots els sentiments, la por té una estructura narrativa. L'escriptura pot ser una manera de defensar-se dels terrors íntims. Hemingway tenia por a tenir por.

LA POR I ELS TRES AUTORS ESCOLLITS

Kafka representa la submissió, la vulnerabilitat, la immobilitat, la passivitat... I significa també els destralls que la família pot causar en una persona.

Rilke, que va patir la por i situacions difícils a la infantesa, tracta la mort, però sembla coincidir amb Marina a superar la por per la via del valor, del coratge.

I Camus tracta la insensibilitat al dolor i la mort, l'angoixa davant la falta de sentit de la vida, i la por davant la impossibilitat de fugir d'una situació de perill.

KAFKA

El voltor

Era un voltor que em picotejava els peus. Ja havia destrossat les sabates i les mitges i ara em picotejava els peus. Sempre llançava un cop de bec, volava en cercles inquiets al meu voltant i després prosseguia l'obra.

Passà un senyor, ens mirà una estona i em preguntà per què tolerava jo el voltor. “Estic indefens”, vaig dir-li. El voltor va tornar i em va començar a picotejar, jo el volia espantar i fins i tot vaig pensar a retorçar-li el coll, però aquests animals són molt forts i jo endevinava que volia saltar-me a la cara. Vaig preferir sacrificar els peus: ara estan gairebé fets malbé, a carn viva.

“No es deixi turmentar”, va dir el senyor, “un tret i el voltor s'haurà acabat”. “Li sembla?”, vaig preguntar, “Vol encarregar-se vostè de l'assumpte?” “Encantat”, va dir el senyor, “no tinc més que anar a casa a buscar el fusell ¿Pot esperar mitja hora més?” “No ho sé”, li vaig respondre, i per un instant em vaig quedar rígid de dolor; després vaig afegir: “Si us plau, provi de totes maneres”. “Bé “,va dir el senyor, “m'afanyaré.”

El voltor havia escoltat tranquil·lament el nostre diàleg i havia deixat errar la mirada entre el senyor i jo. Llavors vaig veure que ho havia entès tot: volà una mica, retrocedí per aconseguir l'impuls necessari i com un atleta que llança la jabalina encaixà el bec en la meva boca, profundament. En caure d'espatlles vaig sentir com un alliberament; que en la meva sang, que emplenava totes les profunditats i que inundava totes les ribes, el voltor, irremeiablement, s'hi ofegava.

El protagonista té por i respon al perill amb passivitat. Una interpretació possible del conte és que sols desapareix la por amb la mort del protagonista. El voltor, el motiu de la por, s'foega amb la sang de la víctima.

JMB Col·lectiu Atenea