EL CRIT DELS FANTASMES

Podria ser que un dels Col·lectius Literaris pensi a fer un viatge al París de Simenon o a la Praga de Kafka o al Dublin de Joyce.
Per si un cas decideixen viatjar a Praga, els proposem la lectura de El crit dels fantasmes i altres poemes, de Jaroslav Seifert, poeta nascut a Praga el 1901 (Edicions del Mall, dins de Poesia del segle XX, 2. Traducció de Monika Zgustová).
Es tracta d'una selecció de vint-i-sis poemes, representativa de l'obra del poeta. Monika Z. ens diu que la inspiració bàsica de l'obra de Seifert és la nostàlgia de la joventut perduda, la mort, la inutilitat de la vida. Amb tot, el sentiment que plana per damunt dels poemes és el de l'amor. I proposa que s'entengui la seva obra com una imatge del seu poble. Seifert va ser silenciat per l'Estat, un Estat autoritari. Així doncs, el premi Nobel que se li va concedir el 1984, va ser concedit a un supervivent, algú que va ser capaç de conservar la dignitat i la llibertat d'esperit.

Com els pobres en una terra pobra
suportarem el destí, abnegats i silents.
La nostra terra sembla el palmell d'una mà
i la nostra mà és ben pobra, igual que la terra