Col·loqui Internacional W. Benjamin (4)

CONFERÈNCIA 4: "Walter Benjamin, avisador del foc"
(Manuel Reyes Mate, CSIC, Espanya)

Walter Benjamin analitza la realitat social que l'envolta. I ens avisa del foc o perill que amenaça la societat actual i futura. El perill que corre la societat és el consum deshumanitzador imperant. I s'adona que el proletariat és un estament social que aspira al consum, que s'hi aboca tant com pot. L'obrer treballa a la fàbrica, en unes condicions que cal millorar, i hi lluita per aconseguir-ho, però aspirant també a consumir els productes que fabrica.

Per aquest motiu Walter Benjamin s'interessa més per la figura del drapaire com a representant de tots aquells éssers humans que pateixen exclusió social. El drapaire, doncs, en aquest sentit, representa un ésser al marge de l'entramat social que viu de les deixalles del sistema, viu de les escombreries que produeix el sistema. El drapaire coneix, doncs, la realitat, la veritat.

Walter Benjamin busca l'esperança en el fracàs, en la desesperació. Li interessa anar a l'arrel de tot, és a dir, l'home. Creu que la veritat resideix en l'home. I a Walter Benjamin li mporta més la veritat que el coneixement. I la veritat, diu, va a contracorrent: “la veritat brilla en moments de perill”. I diu que s'ha de saber escoltar, escoltar allò que diuen els marginats, els fets, els objectes. I fer com fan els artistes, ser com ells; i usa la metàfora de Kafka quan afirma que els artistes són com rellotges que donen les hores a l'avançada. O ser, com ell mateix, avisador del foc.

Walter Benjamin oposa progrés moral a progrés tècnic. I afirma que el progrés tècnic i el feixisme tenen en comú la naturalitat de carregar-se generacions senceres en nom d'una idea o d'un objectiu.

A Walter Benjamin li dol constatar que la Història avança matant, construint sobre una gernació de víctimes.

Diu que cal entendre la relació entre Humanitat i Progrés. Qui és objectiu de qui? Qui s'ha de sacrificar per qui? La Humanitat ha d'estar al servei del Progrés o és el Progrés qui ha d'estar al servei de la Humanitat? Descriu el problema amb imatges aclaparadores: la d'unes botes trepitjant flors del camí; i la de l'accident a la carretera. Amb aquesta segona imatge explica que el progrés és acceleració. Denuncia que l'ideal del progrés és la eliminació del temps. Tot ha de ser més ràpid, més immediat. D'aquí la imatge del tren que avança cada cop més accelerat cap al descarrilament, cap al desastre que cal aturar.

Cal aturar, interrompre, aquest procés autodestructiu. La interrupció seria un acte de justícia ja que les víctimes deixarien de ser el preu que cal pagar per continuar amb l'acceleració del procés.

Per analitzar el procés cal estudiar el passat. Però l'estudi del passat no té com a única finalitat entendre el present. Cada fet del passat té valor per ell mateix, té autonomia. En el passat han succeït coses que eren impensables que succeïssin. I quan l'impensable s'esdevé, aleshores cal reflexionar sobre el que ha passat i no oblidar-ho. El passat ens interroga, la memòria ens interroga.

Sense memòria és com si la injustícia no hagués existit. Cal viure amb el deure de la memòria.

Júlia MB
Col·lectiu de Filosofia El Círcol

Col·loqui Internacional W. Benjamin (3)

CONFERÈNCIA 3: “Mr Bungle sends his regards”. Walter Benjamin, un fracàs? (Erdmut Wizisla)

Suposadament abans de morir Walter Benjamin va escriure una nota: “En una situació sense sortida només puc decidir acabar”. Hannah Arendt ens parla d’ell com el Senyor maldestre (Mr.Bungle) i ens el descriu com un home amb idees, però sense sort ni talent per gestionar la seva vida. Ens diu que era “massa educat” per aquesta vida. Benjamin es considera a si mateix un fracàs, diu que té dins el seu cap l’acomulació de ruïnes sobre més ruïnes que porta a la catàstrofe imminent.

EL SR. MALDESTRE

Benjamin diu que hi ha un petit geperut que ens mira, ens fa equivocar, però no el podem veure. I és qui ens porta a veure la muntanya de ruïnes. Recorda al geni maligne de Descartes: si el geni maligne és la possibilitat que la nostra percepció del món no s’adigui a com és el món en realitat, el petit geperut és quelcom que hem hagut d’oblidar del passat per poder recordar.

Benjamin hi troba una solució en la seva definició de felicitat: cal ser conscient de si mateix, tenir confiança en un mateix, sense tenir por. Això demana un procés d’introspecció.

EL FRACÀS. L’EXEMPLE DE KAFKA

Benjamin fa sortir la figura del petit geperut en les seves obres sobre Kafka. Kafka es considerava a si mateix un fracàs, però un fracàs inevitable i imprescindible per la història. I se sentia fracassat en el seu intent de transformar la poesia en ensenyament, l’escriptura en doctrina. La conclusió, semblantment a Benjamin, és que l’escriptura guanya.

Benjamin sosté que en el fracàs hi ha grandesa, perquè en reconèixer que s’ha fracassat, un és sincer amb si mateix. Per tant, apropa els conceptes d’èxit i fracàs. Però, sobretot, fa una crida a buscar l’esperança (encara que la cerca ens pugui decebre): “hi ha molta esperança, però no per a nosaltres, sinó per a aquells que no tenen esperança”.

EL CRÍTIC ÉS L’ESTRATEGA DE LA LLUITA LITERÀRIA

1. Comportament de W. Benjamin: no creu que tot fracassi, aposta per utilitzar el sentit comú i per tocar de peus a terra: “la humanitat ha d’abandonar les promeses de salvació i començar el dia com una persona racional que ha dormit molt bé”.

2. Pensament i mètode d’escriptura de W. Benjamin: té habilitat per fer convergir les diferències entre dos extrems (per exemple, l’aura o autenticitat d’un original vs. l’actualització eficaç i ràpida de la reproductibilitat tècnica). Diu que no hem de considerar el passat com un defecte, sinó com peces d’un puzzle.

3. Vida pòstuma de W. Benjamin: creu que la seva situació és precària i vol crear una altra vida més enllà de la real. Per fer-ho mira cap al futur, perquè creu que la nova vida que ha ideat no serveix per la generació del seu present, sinó per una generació futura. Nosaltres.

La CONCLUSIÓ és que Benjamin no és un fracàs. Considerar-lo un fracàs seria tornar-lo a matar.

Júlia MB

Col·lectiu de Filosofia El Círcol

Col·loqui Internacional W. Benjamin (2)

CONFERÈNCIA 2: Més enllà del positivisme historiogràfic i de la ingènua confiança en el progrés. Walter Benjamin i les seves tesis sobre el concepte d’història (Eduardo Jozami)

L’historicisme positivista defensa que el que ha passat ja no serveix de res: “es parla de memòria, perquè ja no hi ha res”. Walter Benjamin defensa que cal transmetre experiències, perquè la història no és un passat, sinó la relació amb el present d’un passat recuperat i que espera redempció. Per tant, rebutja una separació absoluta d’història i memòria.

Benjamin és proper al materialisme històric, és a dir, al “fer parlar les coses mateixes”. Aquest postulat és la base de la fenomenologia. El materialisme històric es basa en la fantasmagoria d’objectes com a via per descobrir una cultura, poble, etc.

L’historiador positivista parla, generalment, d’una classe oprimida que és subjecte de coneixement històric. A diferència del materialista, que només afronta un objecte o objectiu quan se li presenta, l’investigador positivista creu possible una acció política revolucionària. Rosa Luxemburg veu necessari el declivi del capitalisme, així com la lluita i la rebel·lió. Benjamin diu que “s’ha de tallar la metxa abans que la gospira arribi a la dinamita”.

Benjamin parla de la teleologia del progrés, és a dir, el progrés persegueix un telos o fi. D’aquí que defensi que la història és necessària per a la vida i l’acció. Nietzsche és proper a aquest pensament.

No podem esperar que el passat estigui definitivament tancat, perquè això no és fer història. Però, fins a quin punt poden ser utilitzats els testimonis, tenint en compte que s’hi reflecteix (o s’hi pot reflectir) l'opinió de la persona?

Júlia MB
Col·lectiu de Filosofia El Círcol