Escric algunes reflexions que em vénen al cap tot recordant Virginia Woolf. Avís per a navegants: la distància en el temps de lectura pot alterar l'exactitud dels detalls. Precisament
Al far tracta d'un record. Els protagonistes havien de fer una excursió a un far, un pla, algunes il·lusions discretes però importants. Finalment no hi aniran. Un instant, unes paraules, unes actituds... I sobretot un record que arrelarà en la memòria per a la resta de la vida, un record construït des de la subjectivitat d'una observadora que és com una buguenvíl·lea que embolcalla els personatges, s'hi enfila, els escorcolla, tot recreant un paissatge de colors diferents, de raons amagades, de motius disfressats, i de frustacions.
Les novel·les de Virginia Woolf mostren mons ben petits, els mons d'uns protagonistes que no aconsegueixen la felicitat malgrat tenir-ho tot per aconseguir-la. Tenir-ho tot... Ho tenen tot, els personatges? Potser és interessant una lectura dels textos tot cercant-hi una resposta.
Orlando, una novel·la que demana una atenció lectora superior a la resta, és una crítica al seu temps feta amb voluntat de desmuntar els mites culturals imperants, saltant per damunt del temps i de l'espai, amb particular i provocador sentit de l'humor. Una voluntat decidida a tenir una habitació pròpia i a construir un món propi, molt personal, molt lliure. És el que volia, segons va dir, això i no pas explicar la vida i menys encara modificar-la. En les seves històries existeix la realitat dels personatges i allò que els passa o allò que desitgen; a partir d'aquestes dues realitats potser es poden deduir altres realitats externes que cada lector pot reconstruir subjectivament.
... dins del pròleg Bons lectors i bons escriptors del Curs de Literatura Europea, de Vladimir Nabokov.
